Què vol dir cada dada

Sobrevol

El pas continu d’una aeronau per sobre del contorn d’una zona, per sota del sostre d’altitud. No és un punt solt en un mapa: és el pas sencer, amb la seva hora, la seva altitud més baixa, la seva durada i la seva velocitat.

Un mateix avió que torna a creuar més tard deixa un sobrevol nou. Són dos passos per sobre de casa teva, i comptar-los com un n’amagaria el segon.

Zona

El contorn que es vigila, que no és tot el terme municipal. Es compta el que passa per sobre d’aquest contorn: una aeronau que passa a un quilòmetre de la vora, baixa, se sent perfectament des de casa i no apareix al recompte de sobrevols.

Aquí es registra què sobrevola, no què se sent. Són dues preguntes diferents i aquest número només contesta la primera. La segona la contesten els sonòmetres, i per això hi ha dies amb moltes més lectures de soroll que passos.

Un vol per sobre de dues zones

Deixa un sobrevol a cadascuna, amb les seves pròpies altituds i la seva pròpia durada. No és un duplicat: són dues observacions del mateix vol preses sobre llocs diferents, i l’altitud amb què apareix en una pot ser molt diferent de la del costat, perquè l’avió continua baixant mentre les creua.

La conseqüència pràctica: el nombre de sobrevols d’una zona no se suma amb el de la veïna per obtenir un total. Cada zona compta el seu.

Altitud mínima

El punt més baix de tot el pas. És la xifra que decideix si un vol es percep des de terra, i per això és la que es publica i amb la qual es filtra.

Quan demanes «els que van baixar de 300 metres», 300 és un sostre i no un terra: surten els que van passar per sota d’aquella alçada, no els que van passar per sobre. Apujar el número amplia la llista; abaixar-lo l’estreny.

Altitud baromètrica

La que calcula l’aeronau amb la pressió atmosfèrica, referida al nivell estàndard. És la que fa servir el control aeri i la que consta als registres oficials, així que és la que es publica.

No és l’alçada sobre la teulada. Amb una pressió diferent de l’estàndard es pot separar desenes de metres de l’alçada real, i aquesta és una de les raons per les quals un número aïllat no sosté una reclamació: el que la sosté és la sèrie.

Maniobra

Si l’avió estava aterrant, enlairant-se o creuant de pas sense fer ni una cosa ni l’altra. No es dedueix de si pujava o baixava: ve declarada amb el registre mateix del vol.

Mentre el registre definitiu d’un pas no està publicat, la seva maniobra apareix «en revisió». No és un error ni un buit permanent: és l’estona que triga a arribar, i s’omple sola.

Franja nocturna

De 23:00 a 07:00, hora local. És la franja que la normativa de l’aeroport tracta a part, amb una configuració de pista preferent diferent de la del dia.

Als gràfics es marca en ambre. És una referència horària, no un veredicte: que un vol hi caigui a dins no el converteix per si sol en irregular.

Decibel A — dB(A)

L’escala en què es mesura el soroll, corregida per assemblar-se a com hi sent una persona: pesa menys els tons molt greus i molt aguts, que l’oïda percep amb menys intensitat que un micròfon.

És logarítmica, i això importa més del que sembla. Tres decibels més són el doble d’energia sonora. Deu decibels més es perceben, molt aproximadament, com el doble de soroll.

LAmax

El nivell màxim assolit durant el pas d’una aeronau: el pic. És la xifra que es publica al costat de cada vol i la que respon a «quant va sonar aquell avió».

SEL

Nivell d’exposició sonora. Concentra tota l’energia del succés en un segon equivalent, de manera que es poden comparar passos de durada diferent —un avió lent i greu davant d’un de ràpid i agut—.

Sempre dona un número més gran que el LAmax del mateix pas. No són dues mesures del mateix pic: són dues preguntes diferents, quant va arribar a sonar i quant soroll va portar en total.

Sonòmetre

Cada estació fixa de la xarxa oficial que mesura el soroll al voltant de l’aeroport. Un nivell de soroll sense dir quina estació el va mesurar no significa res: la mateixa aeronau dona lectures molt diferents a cadascuna segons la distància i l’orientació.

Per això tota xifra de soroll d’aquest tauler ve amb la seva estació al costat.

De quin avió va ser un pic

El sonòmetre mesura el soroll que arriba a un punt, vingui d’on vingui. Que un pic concret fos d’un avió i no d’una moto és una inferència, i es fa comparant l’instant del pic amb el moment en què aquell vol va passar pel seu punt més pròxim a l’estació, comptant a més el que triga el so a baixar.

La lectura es desa sempre amb quanta seguretat se li ha atribuït. Quan hi havia diversos candidats possibles, es diu. Una correspondència dubtosa presentada com a certa contamina tot el que s’hi construeixi a sobre.

Soroll sense cap aeronau al costat

Passa, i no és una fallada. El soroll no s’atura al límit de la zona: les estacions registren el que els arriba, i arriba força més lluny d’on passa l’aparell. Hi ha dies amb desenes de lectures i tot just un grapat de passos sobre el contorn.

Aquestes lectures no s’esborren ni s’amaguen. Si només es publiqués el soroll que encaixa amb un pas, la meitat del fenomen desapareixeria del registre.

Per què el soroll apareix després que el vol

La mesura de soroll es publica hores més tard que la posició de l’avió, i la seva classificació comença sent provisional. Una hora es dona per tancada quan es comprova que ha deixat de canviar, no quan s’acaba.

D’aquí que un vol d’aquesta tarda pugui ser a la llista sense xifra de soroll i tenir-la demà. La dada no es reté: no ha arribat.

Configuració de pista

Per quin extrem entren i surten els avions en un moment donat. És la decisió que determina si la teva zona té trenta passos aquell dia o mil, i canvia amb el vent al llarg de la jornada.

No és una variació petita al voltant d’una mitjana: són dos règims diferents. Per això aquest observatori no publica cap «mitjana diària» de sobrevols, que seria una xifra que no descriu cap dia real.

Pista preferent

La configuració que la normativa fixa per defecte per a cada franja, precisament per repartir el soroll. La del dia no és la de la nit.

Que en una hora no s’estigui fent servir la preferent no és per si sol una irregularitat: la norma mateixa escriu en quines condicions es pot o s’ha de canviar. El que aquest observatori fa és comprovar si aquelles condicions hi constaven.

Vent de cua

El que bufa per darrere de l’avió en el sentit de la pista. És el que obliga a plantejar-se el canvi de configuració, perquè allarga l’enlairament i la frenada.

Vent creuat

El que bufa de través. Té el seu propi llindar, molt més alt que el de cua, i és l’altre motiu escrit per apartar-se de la configuració preferent.

Nus

Una milla nàutica per hora: 1,85 km/h. És la unitat en què la normativa escriu els seus llindars i en què el butlletí de l’aeroport publica el vent, així que és la que es fa servir aquí per poder comparar sense convertir res.

Els llindars escrits

Són els únics números que la norma fixa per escrit. Amb 7 nusos de vent de cua el canvi de configuració es pot considerar. Amb 10 de cua, o 20 de través, deixa d’exigir-se la pista preferent. Les ratxes compten igual que el vent sostingut.

Als gràfics són les dues ratlles verticals. Tot el que queda a l’esquerra de la primera és una hora en què cap dels llindars no s’assolia.

Hora sense causa publicada

Una hora en què hi va haver avions per sobre de la zona amb una configuració que no era la preferent, i el butlletí meteorològic d’aquella hora no recollia cap de les causes previstes: ni vent suficient, ni tempesta, ni cisallament, ni sostre baix, ni poca visibilitat.

Es marca en ambre. No diu que es fes res malament: diu que la justificació prevista no consta per escrit al butlletí, que és una pregunta legítima i és exactament com es formula a l’esborrany.

Altres causes operatives

La norma, a més de les condicions amb llindar, permet apartar-se de la pista preferent per necessitats de l’operació, sense fixar cap número per a elles.

És la clàusula que un butlletí meteorològic no pot confirmar ni desmentir, i per això aquest observatori no afirma mai que una hora sigui irregular: com a molt, que cap de les causes mesurables no hi constava. Aquesta distinció és el motiu que aquí es demostri el disseny de la regla i mai la conducta de ningú.

El butlletí de l’aeroport

L’informe meteorològic oficial de l’aeròdrom, que s’emet cada mitja hora, més els extraordinaris que es publiquen quan el temps canvia bruscament. D’ell surten el vent, la visibilitat i els fenòmens de cada hora.

A cada sobrevol se li associa el butlletí més pròxim en el temps, i es desa quants minuts els separen. Aquell número decideix si el butlletí descriu de veritat aquell moment: a cinc minuts, sí; a cinquanta, descriu l’ambient d’aquella franja. No s’interpola entre dos butlletins, perquè fer la mitjana de dues observacions n’inventaria una tercera que no va fer ningú.

El pronòstic

El butlletí previst de l’aeròdrom arriba a les vint-i-quatre hores següents a la seva emissió, així que de demà en veu un tros diferent segons a quina hora es miri. Per això la xifra de demà compta hores i diu sempre de quantes hores mirades surt.

Amb el vent previst i la norma escrita es pot anticipar la configuració amb gra de dia. És una previsió, no una promesa.

Episodi reclamable

Un sobrevol que reuneix les condicions per presentar un escrit: consta el pas, consta l’altitud, i el butlletí d’aquella hora no publica cap de les causes previstes per a la configuració que s’estava fent servir.

És un eix a part del recompte. Tot el que es registra compta a les estadístiques, sempre i sense filtrar; que un episodi sigui a més reclamable no canvia ni una de les xifres que es publiquen.

Esborrany

L’escrit que el lloc prepara amb el dia, l’hora, la zona, el model d’aeronau i l’altitud mínima mesurada, i amb el paràgraf del vent quan les condicions d’aquella hora el sostenen. Ningú no ha de redactar això a les onze de la nit.

La reclamació és sempre personal: la presentes tu i va al teu nom. L’esborrany es copia i s’enganxa, o s’envia des del mateix lloc amb còpia a la teva bústia. Aquest observatori no reclama per ningú ni en nom de ningú.

L’hora que es mostra

Tot es mostra en hora local, la del rellotge de la teva cuina, amb els canvis de març i octubre contemplats. El dia al qual pertany un vol és el dia local: sense aquella distinció, un vol de les 00:30 apareixeria a la jornada anterior.

Hora sense cobertura, hora buida i hora que no ha arribat

Són tres coses diferents i als gràfics es dibuixen diferents. Una hora sense cobertura —amb trama diagonal— és una hora que no es va poder mirar. Una hora buida és una hora que es va mirar i no hi va passar ningú. Una hora que encara no ha transcorregut es deixa en blanc.

Les tres donarien «zero avions» si es comptessin juntes, i signifiquen coses oposades. Poder dir «aquella tarda no hi va passar ningú» en comptes de «aquella tarda no vam mirar» és la raó que es desi una fitxa de cada hora.

Mediana

El valor que deixa la meitat dels casos per sota i la meitat per sobre. Es fa servir en lloc de la mitjana sempre que un cas extrem pugui arrossegar el número: un sol vol molt baix mou una mitjana i no mou una mediana.

Per què no hi ha una mitjana de sobrevols al dia

Perquè no existeix un dia típic. Segons la configuració de pista, una mateixa zona passa de l’ordre de desenes de sobrevols a l’ordre d’un miler l’endemà, i la mitjana d’aquells dos números no en descriu cap dels dos.

Mesurar un sol dia tampoc no diu gran cosa per si sol: diu en quin règim estava aquell dia. El que significa alguna cosa és la distribució al llarg del període.

El període

La finestra de dies sobre la qual es calculen les xifres del tauler. És prou llarga perquè hi entrin els dos règims de configuració, que és la condició perquè una comparació signifiqui alguna cosa.

Res del que es registra no s’esborra

Cada sobrevol i cada lectura de soroll es desen de manera permanent. No hi ha purga, ni caducitat, ni finestra que es buidi per darrere.

El que sí que té límit és quant es va poder mirar enrere en començar: només es van poder recuperar els seixanta dies anteriors, perquè més enllà la dada ja no estava disponible enlloc. D’aquella data endavant no es perd res.

L’estació de referència

Els valors d’aire són horaris i vénen d’una estació fixa de la xarxa de vigilància, que pot ser en un altre municipi: no totes les zones en tenen una a dins. El tauler diu sempre quina és i a quina distància és.

A cada sobrevol li correspon el mesurament de l’hora en què va passar. Quan aquella hora encara no està publicada, s’ensenya l’última mesura anterior al vol i s’avisa de quan es va prendre. Mai una de posterior: l’aire de demà no descriu el vol d’ahir.

Sense validar

Els valors marcats així són provisionals: la xarxa els publica en calent i els revisa després. S’actualitzen sols quan arriba la versió revisada.

Coincidència, no causa

Que un sobrevol coincideixi amb un valor alt de contaminació no diu que el causés, ni permet atribuir-li’n cap part. L’estació respira l’aire de tot el que passa per allà: trànsit rodat, indústria, port, meteorologia i aviació.

Separar la contribució de l’aviació de la resta exigeix un estudi d’atribució que aquest observatori no fa, i que no se substitueix posant dos números junts en una pantalla.

L’absència d’un vol no prova que no existís

Un pas pot faltar i una lectura pot arribar tard. Les hores sense cobertura estan assenyalades precisament perquè un buit no es llegeixi com un cel tranquil.

El que sí que se sosté és el contrari: el que apareix, va aparèixer. Cap xifra no s’ajusta, s’arrodoneix a conveniència ni es retarda perquè quedi millor.

Això no és un registre oficial

És un inventari propi, amb finalitats d’observació. No substitueix cap registre oficial de trajectòries ni de soroll, i no dicta cap infracció.

Publicar quants passos hi va haver, a quina alçada i amb quant soroll descriu una exposició. Qualificar-la correspon a qui té la competència per fer-ho.