Observatori ciutadà de sobrevols
Com es mesura el que es publica
Cada xifra d’aquest observatori surt d’un mètode escrit. Aquí el tens sencer, amb el que mesura i amb el que deliberadament no mesura.
Què es compta com un sobrevol?
Un pas d’aeronau per damunt del contorn d’una zona. El contorn no és el terme municipal: és el tros que queda sota la ruta, definit i verificat abans que la zona existeixi al lloc. Per això hi ha zones que encara no hi són, i per això cap no apareix amb una cobertura aproximada mentrestant.
Un mateix vol que creua dues zones compta un cop a cadascuna. Són dues exposicions diferents, viscudes per gent diferent, i sumar-les en un total únic diria una cosa que ningú no ha experimentat. Quan vegis una xifra, mira sempre a quina zona pertany.
Per què l’altitud que apareix és la mínima?
Perquè és la que es nota. De totes les posicions registrades mentre l’aeronau era sobre la zona, es publica la més baixa: és el sostre real que hi va haver sobre aquella casa, no una mitjana del recorregut.
Es llegeix com un sostre i no com una mitjana. Una aeronau que entra alta i surt baixa no ha passat a mitja altura: ha passat baixa.
Cada quant s’actualitza i quant històric es guarda?
Les posicions es recullen cada hora, tot el dia. Les lectures de soroll no arriben alhora que el pas: es publiquen amb retard i la seva classificació s’afina durant unes hores, de manera que una hora només es dona per tancada quan es comprova que ha deixat de canviar. No es reté res expressament: el que hi és, hi és.
L’arxiu d’aquest observatori no esborra res. Cada pas registrat i cada lectura de soroll es guarden de manera permanent, i l’històric creix dia a dia des que la zona es va obrir. L’única cosa que es buida és l’avantsala on un pas espera unes hores que es confirmi, i només després que el registre definitiu ja el tingui.
El que sí que té límit és fins on es pot mirar enrere abans d’aquella data: en començar només es van poder recuperar els 60 dies anteriors, perquè més enllà la dada ja no estava disponible enlloc. D’aquí endavant no es perd res.
Per què uns dies hi ha trenta passos i d’altres mil?
Perquè la configuració de pista canvia amb el vent, i amb ella canvia per on se surt i per on s’entra. No és una variació petita al voltant d’una mitjana: són dos règims diferents. Una mateixa zona pot tenir de l’ordre de desenes de passos un dia i de l’ordre d’un miler l’endemà.
Això fa que la «mitjana diària» sigui una xifra enganyosa, i per això no se’n publica cap. Mesurar un sol dia tampoc no diu res per si sol: diu en quin règim era aquell dia. El que sí que significa alguna cosa és la distribució al llarg de la finestra.
Per què hi ha soroll registrat sense cap aeronau al costat?
Perquè el soroll no s’atura al límit de la zona. Les estacions fixes registren el que els arriba, i arriba força més lluny d’on passa l’aparell: hi ha dies amb desenes de lectures de soroll i tot just un grapat de passos sobre el contorn.
Aquestes lectures no s’esborren ni s’amaguen. Formen part del que es mesura, no són una fallada del mètode: si només es publiqués el soroll que encaixa amb un pas, la meitat del fenomen desapareixeria del registre.
Tot el que es registra serveix per reclamar?
Són dues coses diferents i aquí es mantenen separades. Tot el que es registra compta a les estadístiques, sempre, sense filtrar. Que un episodi concret reuneixi a més les condicions per presentar una reclamació és una altra pregunta, i no canvia ni una xifra de les que es publiquen.
Quan un episodi reuneix les condicions, el lloc fa la part difícil: et prepara l’esborrany amb el dia, l’hora, la zona, el model d’aeronau i l’altitud mínima mesurada, i hi afegeix el paràgraf del vent quan les condicions d’aquella hora el sostenen. Ningú no ha de redactar això a les onze de la nit.
La reclamació, tot i així, és sempre personal: la presentes tu i va al teu nom. L’esborrany es copia i s’enganxa, o s’envia des del mateix lloc amb còpia a la teva bústia. Aquest observatori no reclama per ningú ni en nom de ningú.
Què afirma aquest observatori i què no?
Sí que es comprova si un episodi pot ser reclamable. Cada pas es creua amb la regla publicada —la franja que fixa i les condicions escrites que permeten apartar-se’n— i amb el butlletí meteorològic d’aquella hora. Quan cap d’aquestes condicions no hi consta, l’esborrany ho diu, i ho diu com a pregunta: no pas «van volar malament», sinó «el butlletí d’aquella hora no recollia cap de les causes previstes, quina es va aplicar?».
El que no es fa és dictar una infracció. Publicar quants passos hi va haver, a quina altura i amb quant soroll descriu una exposició; qualificar-la correspon a qui en té la competència, i per això s’explica com està dissenyada la regla i mai com es va comportar ningú.
Tampoc no promet que el registre sigui complet. Un pas pot faltar i una lectura pot arribar tard. El que sí que se sosté és que el que apareix, va aparèixer: cap xifra s’ajusta, s’arrodoneix a conveniència ni es retarda perquè quedi millor.