Observatori ciutadà de sobrevols
Com es mesura el que es publica
Cada xifra d’aquest observatori surt d’un mètode escrit. Aquí el tens sencer, amb el que mesura i amb el que deliberadament no mesura.
Què es compta com un sobrevol?
Un pas d’aeronau per damunt del contorn d’una zona. El contorn no és el terme municipal: és el tros que queda sota la ruta, definit i verificat abans que la zona existeixi al lloc. Per això hi ha zones que encara no hi són, i per això cap no apareix amb una cobertura aproximada mentrestant.
Un mateix vol que creua dues zones compta un cop a cadascuna. Són dues exposicions diferents, viscudes per gent diferent, i sumar-les en un total únic diria una cosa que ningú no ha experimentat. Quan vegis una xifra, mira sempre a quina zona pertany.
Per què l’altitud que apareix és la mínima?
Perquè és la que es nota. De totes les posicions registrades mentre l’aeronau era sobre la zona, es publica la més baixa: és el sostre real que hi va haver sobre aquella casa, no una mitjana del recorregut.
Es llegeix com un sostre i no com una mitjana. Una aeronau que entra alta i surt baixa no ha passat a mitja altura: ha passat baixa.
Cada quant s’actualitza i quant històric es guarda?
Les posicions es recullen cada hora, tot el dia. Les lectures de soroll no arriben alhora que el pas: es publiquen amb retard i la seva classificació s’afina durant unes hores, de manera que una hora només es dona per tancada quan es comprova que ha deixat de canviar. No es reté res expressament: el que hi és, hi és.
L’històric és una finestra rodant de 60 dies. No és una limitació d’emmagatzematge, és el que hi ha disponible: el més antic va caient per l’altre extrem a mesura que entra el nou.
Per què uns dies hi ha trenta passos i d’altres mil?
Perquè la configuració de pista canvia amb el vent, i amb ella canvia per on se surt i per on s’entra. No és una variació petita al voltant d’una mitjana: són dos règims diferents. Una mateixa zona pot tenir de l’ordre de desenes de passos un dia i de l’ordre d’un miler l’endemà.
Això fa que la «mitjana diària» sigui una xifra enganyosa, i per això no se’n publica cap. Mesurar un sol dia tampoc no diu res per si sol: diu en quin règim era aquell dia. El que sí que significa alguna cosa és la distribució al llarg de la finestra.
Per què hi ha soroll registrat sense cap aeronau al costat?
Perquè el soroll no s’atura al límit de la zona. Les estacions fixes registren el que els arriba, i arriba força més lluny d’on passa l’aparell: hi ha dies amb desenes de lectures de soroll i tot just un grapat de passos sobre el contorn.
Aquestes lectures no s’esborren ni s’amaguen. Formen part del que es mesura, no són una fallada del mètode: si només es publiqués el soroll que encaixa amb un pas, la meitat del fenomen desapareixeria del registre.
Tot el que es registra serveix per reclamar?
Són dues coses diferents i aquí es mantenen separades. Tot el que es registra compta a les estadístiques, sempre, sense filtrar. Que un episodi concret reuneixi a més les condicions per presentar una reclamació és una altra pregunta, i no canvia ni una xifra de les que es publiquen.
La reclamació, si n’hi ha, és sempre personal: la presentes tu i va al teu nom. Aquest observatori et dona l’evidència i el text; no reclama per ningú ni en nom de ningú.
Què no diu aquest observatori?
No diu que ningú hagi fet res malament. Publicar quants passos hi va haver, a quina altura i amb quant soroll és descriure una exposició, no atribuir una conducta. Quan es parla de regles, s’explica com està dissenyada la regla, no com es va comportar ningú.
Tampoc no promet que el registre sigui complet. Un pas pot faltar i una lectura pot arribar tard. El que sí que se sosté és que el que apareix, va aparèixer: cap xifra s’ajusta, s’arrodoneix a conveniència ni es retarda perquè quedi millor.